Arxiu perCrítiques de discos

Crítica: ‘Alight of Night’

{ Abril 9, 2009 @ 2:00 am } · { Crítiques de discos }
{ Tags: , } · { Feu un comentari }

Crystal Stilts
‘Alight of Night’
Any: 2009
Nota: 7,5

L’escena independent de Nova York sempre ha estat molt prolífica i els darrers anys no en són una excepció. Els Crystals Stilts són un quintet afincat al barri de Brooklyn que facturen un rock fosc i opressiu amb guitarres que freguen la psicodèlia i la veu desencantada de J. B. Townsend. El resultat és un disc que conté molt bones cançons però que en la recta final decau una mica. Trobem temes molt efectius com “Sinking” o “The City in the Sea” però per damunt en sobresurt una perla en brut com és  “Covening in the quiet” que de ben segur es convertirà en un dels imnes del grup. Si aquest disc us agrada podreu veure’ls en directe al Primavera Sound perquè tenen previstes dues actuacions en l’escenari Pitchfork.

Crítica: The Pains of Being Pure at Heart

{ Abril 4, 2009 @ 1:52 pm } · { Crítiques de discos }
{ Tags: , } · { Feu un comentari }

The Pains of Being Pure at Heart
‘The Pains of Being Pure at Heart’
Any: 2009
Nota: 8

La expectació creada pel disc de debut de The Pains of Being Pure at Heart ha estat molt alta, especialment quan una de les revistes més prestigioses del panorama musical com és Pitchfork aposta tant per una banda. Els de Brooklyn facturen un disc marcat per melodies una mica fosques però molt intenses amb guitarres distorsionades y veus melancòliques. El resultat és un disc notable que s’escolta de principi a fi i que agradarà als que busquin els hereus de bandes tan emblemàtiques com The Smiths o The Jesus and Mary Chain. No destaca cap cançó per damunt de la resta perquè és un LP que no busca l’immediatesa dels hits sinó crear una obra compacta i coherent sense altibaixos. I ho aconsegueix sense cap mena de dubte.

La pregunta que cal fer és fins quan ens haurem de conformar sempre amb bandes revivalistes que ofereixen un alt nivell compositiu però que no regeneren el panorama de la música independent. The Pains of Being Pure at Heart son un bon grup però no pas una revolució. No sonen a res nou tot i que tampoc cauen en el plagi. Potser cal ser més exigents amb els grups que s’autoproclamen indie? Si volen ser més grans hauran d’arriscar més.