Arxiu perDiscos delirants

The Velvet Underground and Nico

{ Abril 16, 2009 @ 2:00 am } · { Discos delirants }
{ Tags: } · { Feu un comentari }

Àlbum: The Velvet Underground and Nico
Artista: The Velvet Underground
Discogràfica: Verve Records
Any: 1967

“The Velvet Underground and Nico” és el primer àlbum d’estudi de la banda nord-americana de rock alternatiu The Velvet Underground llançat en 1967, i que va comptar amb la col·laboració en les veus de la cantant alemanya Nico.

La temàtica del disc se centrava en tòpics com l’ús i abús de drogues, la prostitució, el sadisme i massoquisme, i les desviacions sexuals; aquest rerefons fosc va ser considerat revolucionari en el seu temps i fins i tot va frenar l’èxit immediat del disc que va trigar uns anys a ser reconegut com una obra mestra. La música va ser obra gairebé de forma exclusiva del baixista John Cali. El 2006 un jurat format per experts en preservació de música i so dels Estats Units el va annexar en el Registre Nacional d’Enregistraments de la Biblioteca del Congrés d’Estats Units pel seu  “significat cultural i històric” en la vida nord-americana.

La curiositat

La portada de la producció va estar dissenyada per Andy Warhol i es tracta de la imatge d’un plàtan que invita a ser pelat (“Peel slowly and see”). En diferents edicions de l’àlbum, inclosa la primera, el plàtan és una calcomanía que tapa una imatge fálica (“plàtan” rosat sense pela). La contraportada de la primera edició contenia una projecció del show Exploding Plastic Inevitable.

Cançons

1. “Sunday Morning” (Reed, Cali) – 2:54
2. “I’m Waiting for the Man” – 4:39
3. “Femme Fatale” – 2:38
4. “Venus in Furs” – 5:12
5. “Run Run Run” – 4:22
6. “All Tomorrow’s Parties” – 6:00.
7. “Heroin” – 7:12
8. “There She Goes Again” – 2:41
9. “I’ll/ Be Your Mirror” – 2:14
10. “The Black Angel’s Death Song” (Reed, Cali) – 3:11
11. “European Son” (Reed, Cali, Morrison, Tucker) – 7:46

London Calling

{ Abril 8, 2009 @ 9:00 am } · { Discos delirants }
{ Tags: , } · { Feu un comentari }

Àlbum: London Calling
Artista: The Clash
Discogràfica: CBS, Epic Records
Any: 1979

London Calling va ser el tercer àlbum de la banda punk britànica The Clash i va marcar un punt d’inflexió comercial i musical en el grup al mateix temps que va incorporar finalment l’estètica punk a la mitologia de la música. El contingut estilístic musical de l’àlbum és molt variat incloent el punk lúgubre (“London Calling”), el blues (“Brand New Cadillac”), el ska (“Wrong ‘em Boyo”), la música disco (“Lost in the Supermarket”), el reggae (“The Guns of Brixton”) i el rockabilly (“Rudie Ca’t Fail”).

Pel que fa a les lletres, el contingut polític i la crítica social es troben presents com en tots els materials de la banda. Particularment, les cançons que més clarament expliciten la temàtica política són “London Calling”, “The Guns of Brixton” i “Spanish Bombs”, aquesta última retent homenatge als revolucionaris i lluitadors de la llibertat que van combatre en la Guerra Civil Espanyola i els efectes que va tenir aquesta a Andalusia. Altres temes abordats en l’àlbum són la solitud conseqüent a l’ús de les drogues (“Hateful”), el materialisme (“Lost in the Supermarket”), el feixisme (“Clampdown”) i la vida de Montgomery Clift (“The Right Profile”).

La curiositat

El títol del disc fa referència a una frase usada en les emissions de la BBC durant la Segona Guerra Mundial (“This is London Calling…”, traduïble a l’espanyol com “Això és Londres cridant”). D’altra banda, la portada del disc mostra una fotografia de Paul Simonon trencant la seva baix a The Palladium de Nova York el 1979. Aquesta imatge ha estat usualment reconeguda com la imatge emblema del punk i, de fet, la Revista Q la va qualificar com la millor foto de la història del rock. Al principi, ni Paul Simonon ni la fotògrafa Pennie Smith van voler incloure la foto com portada, aquesta última argumentant que no era una imatge tècnicament bona. No obstant això, Strummer va convèncer a tots dos per acabar-la incloent.

Cançons

Disc 1
1. “London Calling” – 3:19
2. “Brand New Cadillac” (Vince Taylor) – 2:08
3. “Jimmy Jazz” – 3:54
4. “Hateful” – 2:44
5. “Rudie Can’t Fail” – 3:29
6. “Spanish Bombs” – 3:18
7. “The Right Profile” – 3:54
8. “Lost in the Supermarket” – 3:47
9. “Clampdown” – 3:49
10. “The Guns of Brixton” (Paul Simonon) – 3:09

Disc 2
1. “Wrong ‘em Boyo” (Clive Alphonso) – 3:10
2. “Death or Glory” – 3:54
3. “Koka Kola” – 1:47
4. “The Card Cheat” (Mick Jones, Joe Strummer, Paul Simonon y Topper Headon) – 3:49
5. “Lover’s Rock” – 4:03
6. “Four Horsemen” – 2:55
7. “I’m Not Down” – 3:06
8. “Revolution Rock” (Jackie Edwards y Danny Ray) – 5:33
9. “Train in Vain (Stand By Me)” – 3:10

Nevermind de Nirvana

{ Abril 5, 2009 @ 10:01 am } · { Discos delirants }
{ Tags: , , , } · { Feu un comentari }

Títol: Nevermind
Artista: Nirvana
Discogràfica: Geffen
Any: 1991

Aprofitant que el 5 d’abril de 1994 es considera la data de defunció de Kurt Cobain després de disparar-se al cap amb una escopeta de caça, aprofitarem per inaugurar l’apartat de discos imprescindibles de Delirium Tremens. Ho farem com no amb el disc més famós de la banda, el Nevermind.  Aquest LP va catapultar a Nirvana de la foscor relativa a les altures de l’èxit comercial i crític virtualment de la nit al dia. L’àlbum va alterar radicalment el panorama musical, canviant l’atenció del public massiu del hair metall dels 80 al moviment grunge iniciat a Seattle (Estat de Washington) que va dominar els primers anys dels 90. El disc va ser produït per Butch Vig i barrejat per Andy Wallace, que va concentrar les guitarres distorsionades, la bateria destructiva, el baix contundent i la veu caòtica de la banda en un àlbum dissenyat per a àmplies audiències, i va col·locar un estàndard per a la música rock dels 90. El cantant i guitarrista Kurt Cobain expressaria posteriorment que no estava satisfet amb la producció per ser “lleuger” i “amigable a la ràdio”.

La curiositat

L’ara llegendària portada de l’àlbum mostra a un nadó nu nedant darrere d’un dollar penjant d’un ham de canya de pescar. Segons Cobain, ell mateix va concebre la idea mentre veia un programa de televisió sobre naixements en l’aigua amb el baterista Dave *Grohl. L’ham i el bitllet també van ser les seves idees, i van ser sobreposades  posteriorment. Geffen va preparar una portada alternativa sense el penis, tement que ofengués a algunes persones, però van cancel·lar aquests plans quan Cobain va deixar clar que l’únic compromís que acceptaria llavors seria un segell que cobrís el penis, acusant a qualsevol que estigués ofès de ser un “pedòfil”. La imatge alternativa va ser inclosa en el senzill de ‘Come As You Are’.

Cançons

1. “Smells Like Teen Spirit” (Cobain/Grohl/Novoselic) (5:02)
2. “In Bloom” (4:15)
3. “Come as You Are” (3:39)
4. “Breed” (3:04)
5. “Lithium” (4:17)
6. “Polly” (2:56)
7. “Territorial Pissings” (2:23)
8. “Drain You” (3:44)
9. “Lounge Act” (2:37)
10. “Stay Away” (3:33)
11. “On a Plain” (3:17)
12. “Something in the Way” (3:51)

Pista oculta
13. “Endless, Nameless” (6:48). Algunes versions en CD de l’àlbum contenen una pista secreta titulada “Endless, Nameless”, que comença als 13 minuts i 51 segons de la pista 12 (al voltant de 10 minuts després d’acabar “Something in the Way”). Aquesta cançó de soroll semi-improvisat va ser gravada després d’un enregistrament particularment estressant de “Lithium”. La cançó va ser omesa en les primeres impressions en CD de l’àlbum a causa de un error tècnic. Per raons desconegudes, la cançó va ser suprimida de les impressions nord-americanes de l’àlbum el 1994, i totes les impressions posteriors d’aquesta regió no contenen la cançó. La cançó també va ser inclosa com a cara B en el senzill de “Come as You Are”. La banda acostumava improvisar la cançó en directe mentre destrossaven el seu equip musical al final d’alguns concerts.